Per què ens estimem Max Planck?
Article traduït per Rafel Marco i Molina 
Albert Einstein va classificar molt bé els científics durant la celebració del seixantè aniversari de Max Planck, l'any 1918. Al temple de la ciència, va dir, hi ha tres tipus de persones.
Moltes es dediquen a la ciència per poder manifestar amb sentit alegre el seu poder intel·lectual superior; per a ells, la investigació és una espècie d'esport que els satisfà l'ambició personal.
Una segona classe d'investigadors es dedica a la ciència per extreure'n finalitats exclusivament útils.
Però, hi ha una tercera classe:
[Si] l'àngel del Senyor vingués i tragués del temple totes les persones que pertanyen a aquestes dues categories, quedarien unes poques persones, entre les quals Planck, i aquesta és la raó per la qual ens l'estimem.
Font:
Edward O. Wilson, Consilience
[Llibre] Kluge, de Gary Marcus
Article traduït per Rafel Marco i Molina
El cos humà és l'obra més perfecta que existeix a la Natura i el nostre cervell la millor obra d'enginyeria. Quantes vegades hem escoltat que en deien alguna cosa semblant? Potser sí, que es tracti d'una obra complexa, però dista molt de ser perfecta. D'això, en parla aquest llibre. El vaig descobrir a través de xakataciencia, llegint un munt d'articles que citaven aquest llibre com a font. La sorpresa fou majúscula, perquè n'he gaudit un munt. Us en faig l'habitual resum.
Tants llibres i tan poc temps!
Article traduït per Rafel Marco i Molina
Sempre que en tinc l'oportunitat, ho dic, i ho faré un cop més: m'encantaria aconseguir que la gent, en general, llegís, almenys, 10 pàgines d'un llibre al dia. Pot semblar molt poc, però al cap d'un mes hauríeu llegit aproximadament un llibre. Dotze per any. I si ara us en puc recomanar algun i que en gaudiu de la lectura, doncs molt millor. Per primera vegada, he decidit anotar els llibres que llegia durant l'any per poder comentar-los tots en un article, i veig que n'he llegit 33. No ho dic per tirar-me flors, ja que sóc conscient que hi ha gent que llegeix molt més que jo, i com deia Carl Sagan, l'important no és la quantitat, sinó la qualitat del que es llegeix; ho dic perquè vull «picar-vos» perquè en llegiu més que jo. M'hi encantaria. Bé, us apunto unes quantes idees sobre cadascun d'ells. Alguns ja els he comentat en particular, i a altres els haig de dedicar un article sencer. De moment, aquí van unes línies.
Haurien de ser innocentades
Article traduït per Rafel Marco i Molina
Ja ho vaig fer l'any passat, i aquest ho repetiré. No publicaré cap innocentada, sinó que publicaré frases verídiques que n'haurien de ser. Malauradament, no va ser així. Ja em perdonareu, però no me n'he pogut estar d'introduir postil·les (entre claudàtors) a algunes de les coses que hi he copiat. No us ho prengueu com a arguments ad hominem, sinó com a ironies. M'hauria encantat que només fossin innocentades.
Déu n’hi do! Mireu això!
Article traduït per Rafel Marco i Molina
Poques vegades afusellaré un article, llevat que em sembli genial! I aquest, en la meva modesta opinió, ho és. Bones festes a tothom. Aprofiteu per portar els petits a un observatori o a un museu de la ciència. Però, sobretot, gaudiu amb els vostres aquests dies. Us desitjo el millor.
Vist al blog de Miguel Ángel Sabadell.
Que donin voltes al bombo!
Article traduït per Rafel Marco i Molina
Una cosa que sempre m'ha cridat l'atenció és la quantitat de voltes que li donen al bombo de la loteria. Voltes i voltes. Hi ha una bona raó per fer-ho. Imagineu que introdueixen les boles en ordre ascendent (del número més baix al més alt) i que no girin els bombos. En aquest cas, les boles amb números més baixos tindran més probabilitats de ser extretes. I és que, quan en un joc d'atzar no està tot pensat i repensat, poden succeir coses inesperades. I és d'això que us en vull parlar en la nostra història d'avui.
La curiositat dels infants
Article traduït per Rafel Marco i Molina
Ahir vaig estar amb els meus petits observant Júpiter, a l'Observatori Sabadell de l'Agrupació Astronòmica de Sabadell. Va ser, a més de divertit, molt formatiu. El meu fill no deixava de preguntar: «Com es van formar els planetes? Com es va formar el Sol? D'on van sortir els cometes?» Contínuament interrompia el conferenciant i jo tractava suaument d'evitar-ho. El conferenciant, amablement, em va dir que el deixés fer, que li agradava que els infants li fessin preguntes.
Un Nobel i un altre que no ho va ser
Article traduït per Rafel Marco i Molina
És evident que quan un científic obté un premi Nobel, automàticament, fa un salt en l'escalafó. Però si a sobre és una persona senzilla, amable i solidària amb els altres, encara s'enfila més amunt. Avui us explico dues històries de dos senyors: la d'un premi Nobel de veritat i la d'un altre senyor que ho va poder ser, però que les circumstàncies no l'hi van permetre. Tots dos eren grans homes.
Michael Smith, doctor del Laboratori de Biotecnologia de la Universitat de British Columbia, Canadà, va rebre el premi Nobel de Química el 1993 pels seus descobriments en la mutagènesi dirigida, un mètode per programar l'ADN cel·lular.
El científic creatiu
Article traduït per Rafel Marco i Molina
Les personalitats herètiques, tan presents en les pseudociències, han de temperar-ne les creences amb una certa quantitat de cautela. Els escèptics, que tant abunden en la ciència, necessiten que una certa audàcia els moderi l'escepticisme. Quan un herètic es troba amb un escèptic sorgeix un científic creatiu.
Michael Shermer, Las fronteras de la ciencia.
Quan els títols no compten
Article traduït per Rafel Marco i Molina
Una de les coses que més m'agrada de la ciència és que els arguments d'autoritat no hi tenen cap validesa. Tant és qui digui les coses, el que importa és què es diu. Avui us presento tres històries que tenen un denominador comú: quan es parla de ciència tant se val el nom i els cognoms de l'interlocutor, ni tampoc si es té carrera universitària ni res que s'hi assembli. El que fa el pes és què es diu i com sap el que es diu. Us deixo amb les històries. Bon cap de setmana.