Diferència quantitativa o qualitativa
Article traduït per Rafel Marco i Molina 
Més d'una vegada us he comentat que la diferència entre els homes i els animals (ja sabeu que és una forma de parlar, perquè l'home també és un animal) és una qüestió quantitativa i no qualitativa. Normalment, els científics defensen (defensem, si m'ho permeteu) la primera posició, mentre que els que es creuen l'obra culminant de la creació en defensen la segona. El que passa és que no és tan fàcil definir diferència quantitativa i qualitativa. Són conceptes una mica vagues, però la diferència conceptual és molt evident. Així que, quan la diferència quantitativa és prou notòria, pot arribar a semblar (o ser, per què no?) qualitativa. Al llibre Las fronteras de la ciencia, l'autor, Michael Shermer, ens n'explica dos exemples.
Què diferencia les societats?
Article traduït per Rafel Marco i Molina
En què es diferencien les societats, en la raça, en la religió o creences que tinguin? En la cultura? Al llibre Consilience, Edward O. Wilson ens ho explica.
Les ulleres de la ciència
Article traduït per Rafel Marco i Molina
En alguna entrevista m'han preguntat: què és la ciència per a tu? La resposta és difícil, però he vist gent que té el do de poder donar aquesta resposta amb una senzillesa i una claredat fora de sèrie. És el cas de Pere Estupinyà, al seu llibre El lladre de cervells. Us deixo amb l'amic Pere.
Recordo estar assegut davant l'oceà en un indret recòndit de Zapata, a prop de Playa Girón. L'Antonio ens hi havia portat amb la promesa de ensenyar-nos una de les zones costaneres de Cuba.
Haurien de ser innocentades
Article traduït per Rafel Marco i Molina
Ja ho vaig fer l'any passat, i aquest ho repetiré. No publicaré cap innocentada, sinó que publicaré frases verídiques que n'haurien de ser. Malauradament, no va ser així. Ja em perdonareu, però no me n'he pogut estar d'introduir postil·les (entre claudàtors) a algunes de les coses que hi he copiat. No us ho prengueu com a arguments ad hominem, sinó com a ironies. M'hauria encantat que només fossin innocentades.
Un Nobel i un altre que no ho va ser
Article traduït per Rafel Marco i Molina
És evident que quan un científic obté un premi Nobel, automàticament, fa un salt en l'escalafó. Però si a sobre és una persona senzilla, amable i solidària amb els altres, encara s'enfila més amunt. Avui us explico dues històries de dos senyors: la d'un premi Nobel de veritat i la d'un altre senyor que ho va poder ser, però que les circumstàncies no l'hi van permetre. Tots dos eren grans homes.
Michael Smith, doctor del Laboratori de Biotecnologia de la Universitat de British Columbia, Canadà, va rebre el premi Nobel de Química el 1993 pels seus descobriments en la mutagènesi dirigida, un mètode per programar l'ADN cel·lular.
Quan els títols no compten
Article traduït per Rafel Marco i Molina
Una de les coses que més m'agrada de la ciència és que els arguments d'autoritat no hi tenen cap validesa. Tant és qui digui les coses, el que importa és què es diu. Avui us presento tres històries que tenen un denominador comú: quan es parla de ciència tant se val el nom i els cognoms de l'interlocutor, ni tampoc si es té carrera universitària ni res que s'hi assembli. El que fa el pes és què es diu i com sap el que es diu. Us deixo amb les històries. Bon cap de setmana.
Carl Sagan i la coherència
Article traduït per Rafel Marco i Molina
Si una cosa és habitual en la nostra societat és la falta de coherència en les persones. Em refereixo a aquells que diuen una cosa i en fan una altra. Són de rabiosa actualitat certes persones que advoquen per abaixar el sou als treballadors mentre que els seus els mantenen intactes. N'hi ha molts d'exemples d'aquesta mena. Massa. Feu com ells diuen, no com ells fan, resa l'Evangeli segons Sant Mateu 23,1-12. Una de les persones que trenca aquesta regla és el nostre venerat Carl Sagan. Fixeu-vos en el detall que expliquen en aquest apunt del blog Siglos curiosos.
Culpa de la ciència?
Article traduït per Rafel Marco i Molina
Moltes vegades es culpa la ciència i els científics dels mals del món. Us tradueixo del castellà, una part de la introducció del llibre El científico camuflado de Peter J. Bentley, que en fa una bona reflexió.
Les dues cares de la ciència
Article traduït per Rafel Marco i Molina
La ciència té dues cares. D'una banda, el científic ha de ser escèptic; és a dir, ha d'exigir proves de les afirmacions. D'altra, també ha de tenir la ment oberta; és a dir, estar obert a les noves idees i no quedar-se massa ancorat en les idees clàssiques. Però trobar un punt intermedi és molt difícil. Podríem dir que som prudents i per això no podem criticar cap esotèric-tarotista-homeòpata, o denunciar que tot allò que surti mínimament del paradigma establert és fals. En aquestes coses, i en d'altres, Carl Sagan era un autèntic mestre. Vegem què ens havia de dir sobre aquesta qüestió. El que llegireu a continuació és extret d'El mundo y sus demonios (i traduït de l'original en castellà), lectura recomanada per a aquest estiu.
La fal·làcia del contínuum
Article traduït per Rafel Marco i Molina
Imagineu que tenim un gra de sorra. Evidentment, no direm que és un piló de sorra. Ara tenim dos grans. En són un piló? I tres? I quatre? ... I un milió? A aquesta darrera pregunta podem respondre que sí. Peró si amb un, dos, tres i quatre hem dit que no, i amb un milió hem dit que sí, la pregunta és: quan diem que n grans no són un piló, però n + 1 grans de sorra sí que ho són? Benvinguts a la fal·làcia del contínuum o paradoxa del sorites.