Que donin voltes al bombo!
Article traduït per Rafel Marco i Molina 
Una cosa que sempre m'ha cridat l'atenció és la quantitat de voltes que li donen al bombo de la loteria. Voltes i voltes. Hi ha una bona raó per fer-ho. Imagineu que introdueixen les boles en ordre ascendent (del número més baix al més alt) i que no girin els bombos. En aquest cas, les boles amb números més baixos tindran més probabilitats de ser extretes. I és que, quan en un joc d'atzar no està tot pensat i repensat, poden succeir coses inesperades. I és d'això que us en vull parlar en la nostra història d'avui.
La curiositat dels infants
Article traduït per Rafel Marco i Molina
Ahir vaig estar amb els meus petits observant Júpiter, a l'Observatori Sabadell de l'Agrupació Astronòmica de Sabadell. Va ser, a més de divertit, molt formatiu. El meu fill no deixava de preguntar: «Com es van formar els planetes? Com es va formar el Sol? D'on van sortir els cometes?» Contínuament interrompia el conferenciant i jo tractava suaument d'evitar-ho. El conferenciant, amablement, em va dir que el deixés fer, que li agradava que els infants li fessin preguntes.
Un Nobel i un altre que no ho va ser
Article traduït per Rafel Marco i Molina
És evident que quan un científic obté un premi Nobel, automàticament, fa un salt en l'escalafó. Però si a sobre és una persona senzilla, amable i solidària amb els altres, encara s'enfila més amunt. Avui us explico dues històries de dos senyors: la d'un premi Nobel de veritat i la d'un altre senyor que ho va poder ser, però que les circumstàncies no l'hi van permetre. Tots dos eren grans homes.
Michael Smith, doctor del Laboratori de Biotecnologia de la Universitat de British Columbia, Canadà, va rebre el premi Nobel de Química el 1993 pels seus descobriments en la mutagènesi dirigida, un mètode per programar l'ADN cel·lular.
El científic creatiu
Article traduït per Rafel Marco i Molina
Les personalitats herètiques, tan presents en les pseudociències, han de temperar-ne les creences amb una certa quantitat de cautela. Els escèptics, que tant abunden en la ciència, necessiten que una certa audàcia els moderi l'escepticisme. Quan un herètic es troba amb un escèptic sorgeix un científic creatiu.
Michael Shermer, Las fronteras de la ciencia.
Quan els títols no compten
Article traduït per Rafel Marco i Molina
Una de les coses que més m'agrada de la ciència és que els arguments d'autoritat no hi tenen cap validesa. Tant és qui digui les coses, el que importa és què es diu. Avui us presento tres històries que tenen un denominador comú: quan es parla de ciència tant se val el nom i els cognoms de l'interlocutor, ni tampoc si es té carrera universitària ni res que s'hi assembli. El que fa el pes és què es diu i com sap el que es diu. Us deixo amb les històries. Bon cap de setmana.
Els malalts i la societat
Article traduït per Rafel Marco i Molina
És possible que la metàfora més poderosa sobre la malaltia sigui la que va crear Franz Kafka a La metamorfosi. En despertar Gregor Samsa un matí després d'un somni agitat, es troba convertit en un monstruós insecte. A partir d'aquell moment, queda separat de la humanitat: s'ha transformat en un malalt. Els seus pares l'observen a certa distància, entre la repulsió i la compassió, potser amb més por que vergonya. A La mort d'Ivan Ilitx, Lev Nikolàievitx Tolstoi deia que la malaltia desplaça a qui la pateix a un lloc exterior, fora de l'àmbit humà, des d'on es contempla la vida amb una perspectiva inaccessible per a les persones sanes. Exagero, oi? Doncs bé, avui us vull explicar el que va succeir amb dues històries de dues persones la malaltia, síndrome o malformació dels quals sortia de la normalitat. Però més que la malaltia mateixa, que també, el que vull subratllar-ne és la reacció de la societat.
La ciència que heretem
Article traduït per Rafel Marco i Molina
El veritable art del mestre consisteix a despertar l'alegria pel treball i el coneixement.
Benvolguts nens:
M'alegra veure-us aquí avui, jovent feliç d'una terra alegre i sortosa.
No oblideu mai que les coses meravelloses que apreneu a l'escola són obra de moltes generacions, producte de l'esforç entusiasta i del treball incansable de tots els països del món. Es diposita tot això en les vostres mans com a herència perquè ho rebeu, ho honoreu, ho augmenteu i ho pugueu transmetre un dia, fidelment, als vostres fills. Així és com nosaltres, els mortals, assolim la immortalitat en les coses permanents que creem en comú.
Si mai no oblideu això, trobareu un sentit a la vida i al treball, i adoptareu l'actitud més correcta cap a les altres nacions i les altres èpoques.
Albert Einstein, Mis ideas y opiniones (via cienciaonline, @cienciaonline)
Els veritables homes d’acció del nostre temps
Article traduït de l'edició espanyola per Rafel Marco i Molina
Els veritables homes d'acció del nostre temps, els que transformen el món, no són els polítics ni els homes d'estat, sinó els científics. Malauradament, la poesia no pot festejar-los, perquè les seves gestes tenen a veure amb les coses, no amb les persones i, per això, estan mancats de parla. Quan em trobo acompanyat de científics em sento com un capellà esparracat que, per error, s'ha extraviat en un saló ple de ducs.
W.H. Auden, La mano del teñidor y otros ensayos (1963): “El poeta y la ciudad”. Traducció a l'espanyol de Mirko Lauer i Abelardo Oquendo.
Font:
Richard Dawkins, Destejiendo el Arco Iris.
Per què vam néixer?
Article traduït per Rafel Marco i Molina
Després d'un somni de cent milions de segles, per fi hem obert els ulls en un planeta sumptuós, de colors rutilants i replet de vida. Dins d'algunes dècades haurem de tancar-los novament. Quina manera d'invertir el nostre breu temps sota el sol pot ser més noble i aclaridora que treballar per comprendre l'univers i el nostre despertar en ell? Així contesto quan se'm demana (cosa que, tot i sobtar-me, ocorre amb freqüència) per què em molesto a llevar-me als matins. En altres paraules, no és trist anar-nos-en a la tomba sense haver-nos preguntat mai per què naixem? Qui, amb aquest pensament, no botaria del llit àvid per continuar descobrint el món i felicitant-se de formar-ne part?
(Traducció de la versió en castellà de Joandomènec Ros)
Richard Dawkins. Destejiendo el arco iris: ciencia, ilusión y el deseo del asombro.
La malaltia de l’envelliment
Article traduït per Rafel Marco i Molina
Woody Allen, sempre tan agut, va dir: «La vida és una malaltia mortal de transmissió sexual.» No vull arribar tan lluny amb l'article d'avui, però sí que hi vull plantejar si envellir és, realment, una malaltia o un trastorn genètic. Però abans que comenceu a pensar que desvariejo, deixeu-me exposar una argumentació que té a veure amb la corea de Huntington, que afecta 1 de cada 10.000 europeus.