Diferència quantitativa o qualitativa
Article traduït per Rafel Marco i Molina 
Més d'una vegada us he comentat que la diferència entre els homes i els animals (ja sabeu que és una forma de parlar, perquè l'home també és un animal) és una qüestió quantitativa i no qualitativa. Normalment, els científics defensen (defensem, si m'ho permeteu) la primera posició, mentre que els que es creuen l'obra culminant de la creació en defensen la segona. El que passa és que no és tan fàcil definir diferència quantitativa i qualitativa. Són conceptes una mica vagues, però la diferència conceptual és molt evident. Així que, quan la diferència quantitativa és prou notòria, pot arribar a semblar (o ser, per què no?) qualitativa. Al llibre Las fronteras de la ciencia, l'autor, Michael Shermer, ens n'explica dos exemples.
Sobre crear teories
Article traduït per Rafel Marco i Molina
Crear una teoria no és com destruir un vell estable per erigir un gratacels en el seu lloc. Se sembla més a escalar una muntanya, en el moment d'entreveure noves vistes i més extenses, quan es descobreixen relacions inesperades entre el punt de partida i el ric entorn. Però el punt de partida continua existint i el podem divisar, tot i que sembla més petit i forma part del panorama que s'obre davant els nostres ulls, més ample ara, després d'haver vençut els obstacles de la nostra arriscada ascensió.
Albert Einstein (via Michael Shermer, Las fronteras de la ciencia)
La invenció del bombardeig de l’home neolític
Article traduït per Rafel Marco i Molina
Al llibre El mono que llevamos dentro, Frans de Waal ens explica el comportament dels ximpanzés i els bonobos. La veritat és que posa els pèls de punta veure que som tan semblants. Massa. He d'agrair públicament Tay haver-me descobert aquest llibre meravellós i el seu autor, perquè és absolutament genial i us el recomano sense camp mena de dubte. Us deixo uns paràgrafs que us faran pensar una estona.
Esdeveniments improbables i presa de decisions
Article traduït per Rafel Marco i Molina
Al llibre "A cara o cruz", Jeffrey S. Rosenthal ens planteja aquestes qüestions: «Sovint ens veiem obligats a ponderar l'atzar quan prenem decisions. Hem de prendre un avió encara que pugui patir un accident? Hem de comprar dècims de loteria malgrat que potser no guanyem mai? Hem de contractar un segur encara que és possible que mai no el cobrem? Hem de fer un tomb en bici malgrat que hi pugui ploure? Per descomptat, no n'hi ha, de solucions màgiques».
Una xerrada sobre astronomia per a la canalla
Article traduït per Rafel Marco i Molina
Abans de començar, he de dir que Alberto, de Cerebros no lavados ens deixa com a divulgador, i aquest article només existeix gràcies a ell. Així que és a ell a qui va dedicat. No fa gaire, l'amic Alberto explicava l'experiència de fer una xerrada a una classe de primària. Després d'haver llegit aquell article unes quantes vegades, em vaig dir a mi mateix: per què jo no n'havia de poder? Així que vaig parlar amb una amiga, professora de primària, i li vaig demanar si li semblava bé que un servidor parlés d'aquestes coses a la canalla.
SIDA i preservatius
Article traduït per Rafel Marco i Molina
Alguna vegada us vaig parlar de Francis Galton, l'home que feia tota classe d'estadístiques, i també de com va establir que pregar, pel que fa a l'esperança de vida, serveix per no res. Doncs bé, els estudis d'aquest home poden arrencar un somriure fins i tot als creients, ja que pertany a uns altres temps. Però, induiria al mateix somriure en un fet actual? I si a sobre hi involucra l'actual Papa?
Què diferencia les societats?
Article traduït per Rafel Marco i Molina
En què es diferencien les societats, en la raça, en la religió o creences que tinguin? En la cultura? Al llibre Consilience, Edward O. Wilson ens ho explica.
Les ulleres de la ciència
Article traduït per Rafel Marco i Molina
En alguna entrevista m'han preguntat: què és la ciència per a tu? La resposta és difícil, però he vist gent que té el do de poder donar aquesta resposta amb una senzillesa i una claredat fora de sèrie. És el cas de Pere Estupinyà, al seu llibre El lladre de cervells. Us deixo amb l'amic Pere.
Recordo estar assegut davant l'oceà en un indret recòndit de Zapata, a prop de Playa Girón. L'Antonio ens hi havia portat amb la promesa de ensenyar-nos una de les zones costaneres de Cuba.
La música i el llenguatge
Article traduït per Rafel Marco i Molina
Sempre es diu que la música és una forma més d'expressió, com si fos un llenguatge més. Si us preguntessin si la música resideix en les mateixes zones cerebrals que el llenguatge, hi contestaríeu que sí? Llavors, si algú perdés la capacitat de la parla, perdria també les capacitats com a músic? El que llegireu a continuació s'ha extret del llibre Neurocotilleos, d'Adolf Tobeña, i està centrat en el que li va passar a Maurice Ravel.
El ‘p-valor’
Article traduït per Rafel Marco i Molina
L'atzar ens impregna les vides. Les coses poden succeir per una causa o, en més casos dels que imaginem, per mer atzar o mera casualitat; i és important saber quan és per una raó o per una altra. Per exemple, imaginem que fem una aposta en què guanyem si surt cara i perdem si surt creu. Ara, apostem i es llança la moneda a l'aire. Surt creu. Tornem a apostar i torna a sortir creu. Igual en el tercer llançament. Llavors, ens plantegem: està trucada la moneda? O el nostre adversari és totalment honrat i simplement ha tingut sort? Tenim alguna manera de saber una cosa així?